Primeres vistes...

És indescriptible la sensació que es viu en veure aparèixer les teulades i cases blanques de Cadaqués enmig de la vall tot baixant la carretera serpentejant. Enrere queda el dia a dia, els problemes de la feina, l’empresa i l’associació. Des d’aquest mateix instant i fins que torni a creuar aquest punt estic segur que no em preocuparé per res més que per gaudir de cada minut, de cada racó, de cada paraula que arribi al meu cap.
D'aquesta manera és possible aconseguir ser feliç, ni que sigui per unes hores, o m'equivoco?