vilatranka.com

divendres, març 18, 2005

LES VACANCES!

Tot just queden pocs dies per a que comencem les vacances. A aquestes hores, la gent si fa o no fa, ja té pensades quines coses faràn. Unes marxaran cap a Madrid, altres cap a l'Empordà, altres a un altre lloc... però tots disfrutaran de les vacances, ben merescudes i desitjades per tots.
I els que no marxin, es quedaràn aquí, però simplement pel fet que són vacances, l'estança a la Vila serà diferent.
Doncs això , que bones vacances a tothom, i disfruteu del que faci cadascú!
PD1: el fet que siguin vacances, no us atorga el poder de sortir cada dia de festa i tajar-vos, que s'ha de cuidar el fetge i la butxaca, eh mestres xupitaires!
PD2: a part de sortir de festa, tireu la canya a veure si es pesca.
PD3: FLORETES ENDAVANT!, encara que als altres equips els hi faci ràbia perdre.
BONES VACANCES DE SETMANA SANTA

dijous, març 10, 2005

La Perola - Xarxa d'intercanvi

En ocasions comptades apareixen bones iniciatives des de la nostra vila, però aquesta vegada sembla que n'ha sortit una de bona. Dissabte 5 de Març es va donar a conèixer públicament una nova entitat vilafranquina anomenada La Perola, aquesta associació vol promoure l'intercanvi entre persones, recuperar el veïnatje de temps anteriors tot combatent contra el consumisme de la societat actual.

Per començar a moure el tema, la setmana vinent es realitzarà la primera activitat d'aquesta associació, un intercanvi de roba obert a tothom. És a dir, si tens alguna peça de roba que no t'agradi, que no utilitzis i te'n vulguis desfer, la pots intercanviar amb alguna altra persona que estigui en les mateixes circumstàncies. A continuació teniu les dades de la trobada:



Intercanvi de roba

Dóna ús a aquella roba que ja no utilitzes tot i estar en bon estat


La recollida de roba es farà el dijous 17 de març de 20 a 23h a La Moderna. Les persones que deixeu roba rebreu un adhesiu que us identificarà com a participants de l'activitat.

El Diumenge 20 de març a partir de les 19h podreu recórrer La Moderna com si estiguéssiu al mercat i endur-vos les peces que més us agradin.

No hi haurà control sobre els participants ni sobre les peces de roba que s'enduguin perquè va en contra dels principis de solidaritat, interrelació i afany de compartir que regeixen l'activitat.

La roba que quedi es donarà a Càritas.


La Moderna c/2 de maig, nº6 Vilafranca del Penedès

La Perola - Xarxa d'intercanvi

Reunions els dll de 20:30h a 22h a l'Ecorxador.

laperola@hotmail.com

dimarts, març 08, 2005

Fer un Erasmus a Noruega

Això que llegireu no és un escrit perquè aneu a Noruega, però us haig de dir que pel punt de vista de un estudiant és un país a tenir en compte. Si hagués de triar una època per anar-hi, triaria de totes totes, la que he anat, és a dir, a l'hivern i de tornada a l'estiu. I us preguntareu, per què a Noruega? i per què en aquestes dates?
Doncs una resposta a la primera pregunta és que m'agrada veure nevar, i amb el poc temps que fa que sóc aquí la gran majoria de temps ha nevat. Això també comporta que faci fred. De fet, mai havia passat per aquestes temperatures (alguns dies vam tenir de minima uns 18 graus sota zero amb una temperatura de sensació de uns 21), tot i que la mitjana de temperatures que estic tenint en aquests primers dies està al voltant dels 5 sota zero.
Una altra possible resposta és que feia temps que volia anar a un d'aquests països del nord, i veient que hi havia molta demanda per Suècia (els tios encara busquen les típiques rosses sueques) i que la resta de països nòrdics em semblaven igual, vaig decidir-me per Noruega, gràcies també a que la pàgina web de la universitat de Trondheim (es pronuncia tróndiem, no strónjeim, com he sentit amb alguns de vosaltres) diu que és una ciutat plena d'estudiants (una de cada sis persones ho és), fet que comporta que es montin moltes festes, esdeveniments i avantatges per ells.
I per últim, podrieu triar Noruega per practicar l'anglès. Ja ser que aquí parlen noruec, però tothom sap parlar perfectament l'anglès. Si fas les classes en aquesta universitat, la majoria es donen en noruec, però tots els apunts els donen en anglès, fet que ajuda a no perdre's del què es dóna a classe. Qui sap, potser apreneu noruec i us acaba agradant (jo no el puc estudiar, perquè en aquesta època de l'any no fan cursos de iniciació al noruec, però és una llàstima, ja que seria molt fàcil practicar-lo també).
En contra d'anar-hi pot estar el tema econòmic, ja que és el país més car d'Europa i que no hi ha comunicació mitjançant companyies barates de vol entre Catalunya i Trondheim, fet que comporta que el viatge fins a la ciutat de destí sigui més cara que el que podria ser per exemple Itàlia, Finlàndia o el Regne Unit.
Per respondre a la segona pregunta, és millor aquesta època perquè en pitjors condicions no pots estar (està tot nevat, hi ha poques hores de llum, fa molt de fred, i la veritat, veure tot el paisatge blanc, en poc temps el pots avorrir), però de mica en mica, s'anirà normalitzant el tema, i pujaràn les temperatures, tindrem moltíssimes hores de llum, paisatge tot verd, ...
En canvi, si hi hagués anat d'estiu a hivern, el canvi és el revés, i segons m'han dit és molt depriment.
Ah, i aquí és possible fer quasi totes les carreres, o si més no, acabar-les, com estic fent jo, ja que he conegut gent que estudiava enginyeria, història, teologia, llengües (em sembla que és traducció a Catalunya), ...
O sigui, que ja ho sabeu, si voleu passar un bon Erasmus, voleu practicar l'anglès i no teniu un problema gaire gran amb els diners, aneu a fer-lo a Noruega.

dilluns, març 07, 2005

Gràcies Gran Har Nhau

Compartir l’existència amb personatges com Bush, Cafe Quijano i Boris Izaguirre ha fet que molts habitants d’aquest planeta busquem refugi en les profecies d’altres creences. Cada dia es creen noves religions, noves sectes que ajuden a evadir les nàusees que aquests éssers provoquen.
Moltes d’aquestes religions necessiten d’una objecte especial, una cosa subjecte a ser venerada com a sagrada. Així, de la mateixa manera que en Bush dóna fidelitat a l’ampolla de Chivas i en Boris a aquells “polvets blancs”, la meva religió rendeix culte a una cosa molt més superficial, senzilla, m’atreviria a dir inclús que barata. El nostre guru espiritual posseeix el gran poder mobilitzar a la multituds amb simple joc de dits, un signe inequívoc que ens obliga a jurar fidelitat al nostre superior i que ens fa veure de l’aigua sagrada a través d’un recipient de petites dimensions.
El poder del líder es tan fort, tant impressionantment poderós que cada vegada que ens fa “el signe”, ens sentim més feliços, més lleugers. Ens convertim en serfs de l’amor, de la gratitud i de la pau. Som capaços de volar, de viatjar fins a les terres dels Víkings, de transformar-nos en animals, de caminar pel sostre i de xocar contra parets sense fer-nos mal.
L’endemà d’aquests fets sobrenaturals però, segurament fruit de l’esforç espiritual de les nostres animes, ens sentim fatigats, amb una barreja de mal de cap i il·lusió per tot el que el “Gran Mestre” pot ensenyar-nos. “Ell” busca la inspiració fregant les mans a les seves cames i nosaltres la busquem, humilment, en ell.

Gràcies gran Har Nhau


rico (intentant justificar, sense èxit, l’abús de xupitos del dissabte passat)