Nada de nada

Sabreu molts de vosaltres la meva antipatia feroç cap a Café Quijano, un dels grups emblema de la nova fornada de conjunts casposos espanyols i que recordareu per ser una colla de fracassats , fills de la mateixa mare, vestits amb xupes de cuir a l'estil matrix i amb un conjunt de lletres fàcils i poc resultones, que vaguen pel conjunt de “Galas de Verano” emeses per la majoria de cadenes en període estival.
Aquest succedani de grup musical, que segurament en algun altre país o època estaria forjant un brillant futur com a netejawàters, és el paradigma que ara mateix m’anima a continuar somiant en l’acompliment del conjunt de les més tristes espiracions personals. I és que en ells s’aplica fàcilment la frase que pregona el “si ells ho han aconseguit, fins i tot el meu gos seria capaç de fer-ho”.
No és que aquesta banda d’imbècils em caiguin especialment malament, simplement son la punta de l’iceberg d’una amalgama de grups que no han fet més que radicalitzar els meus gustos musicals fins a tal punt que avui en dia puc dir en veu ben alta i amb total convicció que Camela és l’únic oasi de esplendor en aquest desert d’absoluta mediocritat.

He dit.

Rico, seguidor incondicional de “Sueños Rotos” de Camela.

Vivirás un mundo de ilusiones
Forjarás un mundo de pasiones
De ese amor tú vivirás sufriendo
No hagas nada, no vale el intento
Ella ríe, siempre va volando
Tú eres presa de vivir llorando
Ella sabe que sigue sus pasos
Ese orgullo a ti te está matando
Ámale porque te quiere y se encariña
Por un amor que es de mentira
Dale tu vida
Y no le hagas sufrir
Ámale porque te quiere y se encariña...
No te quiere, te tiene en el olvido
Piensa un poco, olvida ese cariño
Sabes bien que no podrá estar
Porque sólo tiene falsedad
Sueños rotos pasan por mi mente
No haces caso, siempre estés pendiente
De que un día pase por tu lado
Ese amor a tí te està matando
Ámale porque te quire y se encariña...